Avui dia 31 de gener és el dia internacional del mag i la maga, una data important per a totes les persones que es dediquen o s’apassionen per aquesta professió. I aprofitant aquesta efemèride volem parlar de la La Teia Moner, una maga reconegudíssima a casa nostra a qui l’any 2021 vam atorgar el Premi a la Trajectòria del Màgicus – Festival de Màgia Jove de Barcelona.
De la mà de la Txell Martín, membre de la Junta dels Lluïsos de Gràcia conversem amb la Teia Moner per conèixer la seva història. La Teia és mestra, pedagoga, terapeuta, titellaire, maga, pallassa, directora del DAMA Festival Internacional de Dames Màgiques, de la Companyia Addaura Teatre Visual i del Museu Internacional del Titella a la Masia Can Falguera de Palau-Solità i Plegamans. Ella diu que «té un barret ple de coses». I, el seu truc més preuat és fer les coses que li agraden. Quan una cosa li agrada, li activa la creativitat. Aquesta creativitat la manté oberta, dinàmica, activa i sobretot apassionada d’allò que l’apassiona.
Com arribes al món del titella des de la docència?
Jo era mestra d’adults, però estava ficada en el món del teatre. Feia interpretació en una companyia de teatre independent amateur. Amb aquestes que per un espectacle de cercavila que estàvem muntant vam contractar dos músics. Un d’aquests dos músics resulta que treballava en una companyia de titellaires de la Plaça del Pi, això era quan es va morir en Franco i hi havia certa obertura. Aquests titellaire, bé, en realitat, els hi vaig interessar perquè tenia cotxe i així els hi podia portar el material. Però, ben aviat em van proposar que els hi narrés les històries. Així doncs, jo narrava i passava el barret per la Plaça del Pi. Aquesta companyia estava formada pels titellaires, un mim, un músic i jo, i aleshores els titellaires van deixar el grup. Després de rumiar força què fèiem i cap a on anàvem, vam començar a construir titelles. Així és com vaig arribar al món dels titelles i de la plaça del Pi vam entrar en els circuits de programació.
També he fet de pallasso, solista, enlloc de dir-me Teia, em deia “Teio”. He anat tastant moltes d’aquestes arts, he provat les acrobàcies i les alçades, però no em va enganxar. També he ballat en el Centre Dramàtic de la Generalitat. I, bé, la resta ja és història…
En realitat com pots veure, tot el que m’ha anat engrescant, no ho tenia previst. Però, jo em llenço. Només necessito que una cosa m’agradi i amb això en tinc prou per tirar-m’hi. No faig plans quinquennals. Per mi tot plegat és una qüestió de creativitat. Sense creativitat no puc viure així que tot el que faig o he fet, fins i tot, la docència són activitats amb molta creativitat. Jo sé que la creativitat és un motor que m’anima a moure’m, a descobrir, a explorar. Jo m’estimo la creativitat perquè m’alimenta. O sigui que jo era docent i exercia la creativitat a l’aula, però encara en necessitava més així que el món del titella em permetia continuar creixent. Ara, per exemple, he començat un projecte nou: el Museu Internacional del Titella. Però, no sé cap a on em portarà.
Què vols que hi passi en aquest museu?
L’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans ens ha donat la concessió d’una masia d’entre el S XII i XIV reformada per crear el Museu Internacional del Titella a Catalunya. Ja hi som, esperem poder inaugurar la primavera de l’any que ve, malgrat que ara ja tenim visites escolars.
Ara bé, no serà només un museu que serveixi per exposar la seva col·lecció permanent i d’altres de temporals, sinó que aspirem que sigui un centre de creació. Aquest centre serà no només del titella sinó de totes les disciplines que he tocat durant la meva trajectòria. O sigui, que també és la seu de la Companyia Addaura Teatre Visual, la meva seu d’assaig i a més a més volem que també sigui la seu de diferents festivals com el DAMA, malgrat que també esperem que d’altres teatres es sumin a la iniciativa perquè a la masia només tenim un teatret a l’aire lliure. Això sí, tenim un espai immens a fora, que és magnífic per posar-hi carpes.
A banda del DAMA, també volem començar un festival de drag-queens i drag-kings. Estem farts de veure’ls com a recursos per a comiats de solters. Aquesta tradició té tota una filosofia al darrere i es mereix ser entesa. Tenen una manera de viure, tenen un perquè i creiem que el Museu Internacional del Titella és un magnífic lloc per posar-los en valor. Alguns són poetes, d’altres músics, d’altres actors, així que volem fer un festival on se celebri el fet drag amb actuacions, és clar, però també conferències, documentals, que donin a conèixer aquesta tradició. Aquest nou projecte no només em motiva a continuar creixent, sinó que també em dóna l’espai per poder-ho fer.
A Palau-Solità ja teníem un local abans on les escoles venien a veure la nostra col·lecció de titelles. Tenim alguns titelles del 1800, de molts països diferents, en el nostre local antic teníem entre 3000 i 4000 alumnes per any. Ara clar, encara no estem funcionant a tota màquina, ben just vam entrar a l’edifici el mes de juliol. Jo pensava que entre la pandèmia i el fet que l’espai encara no està muntat com ho volem no vindrien escoles encara, però ja s’han apuntat 1.700 alumnes, o sigui que tenim esperança que quan es comenci a conèixer, tingui força èxit.
