El Club de Lectura torna al gener amb “Lovely” d’Antònia Vicens

El Club de Lectura dels Lluïsos comença el nou any amb una sessió doble els dies 16 i 23 de gener per analitzar el llibre Lovely de la Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Antònia Vicens.

El dia 16 a les 19:30h es farà una aproximació al llibre de la mà de la Susanna Àlvarez partint d’algunes idees que aportava la pròpia autora en entrevistes. I el dia 23 de gener a les 19:30h es comptarà també amb la presència de l’editor i poeta Antoni Clapés.

Aquesta sessió es fa en col·laboració amb Òmnium Gràcia.

Aquí hi trobareu algunes informacions per abordar el Llibre:

Per a què serveix la poesia? Què n’és i què no n’és?

No m’atrevesc a dir per a què serveix perquè tampoc no sé ben bé què és. I no m’agradaria pensar que és una cosa útil; si ho fos supòs que deixaria d’escriure’n. Ja que, la poesia, sent que ens envolta, que abasta la vida, la mort, i d’alguna manera la passió i la bogeria en tots els sentits. Diríem que amb ella caminem per la vida cap a la mort.

Quan i per què vas començar a llegir-ne? Encara ho fas? És millor llegir-la o escoltar-la?

Vaig començar a llegir-ne abans d’aprendre a llegir. A casa hi havia un corral amb aviram, ramells i llegums; tot floria d’alguna manera, tot moria també i els meus ulls de criatura ho llegien. Llavors hi havia el cel amb els seus canvis d’humor, i molt a prop la mar que era bellesa i terror i música, i els meus ulls també ho llegien.

[De l’entrevista de Jordi Benavente a Antònia Vicens: https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/antonia-vicens-vers-revers_449292_102.html]

«Llegir Lovely, doncs, no suposa tan sols un goig —un goig estètic i intel·lectual alhora; si ho preferim un goig estètic que esdevé intel·lectual— i un plaer, una immersió en l’art de la paraula, sinó, sobretot, un fascinant viatge de descoberta i de redescoberta, una immersió, encara més rica i enriquidora, en la veu, la pell, la carn i la vida —tan intensament i pregonament viscuda— de l’Antònia Vicens.»