Aquest cap de setmana de Rams hem fet concerts a Barcelona i a Cardona. L’església de l’Escola Mare de Déu del Roser ofereix una acústica molt còmode tant per a qui canta com per a qui escolta i estrenar-hi el programa ha donat confiança al cor i ha ajudat a solidificar el repertori. Música religiosa de gran bellesa i molt variada pel que fa a sonoritat, textura i disposició de les veus, la qual cosa demana al cor que sigui dúctil i versàtil. El públic agraeix aquesta varietat i el concert és amè. Al començament és bonic escoltar homes i dones per separat, dirigits per en Pep i l’Eva respectivament, com si fos una carta de presentació de les diferents veus que després juntes basteixen un edifici més corpulent. Totes les obres ens han agradat molt, però aquí destacaria les dues peces que ha escrit Josep Vila: el Kyrie –dedicada a Cantiga en el recent 50è aniversari— i el Sanctus-Benedictus, que esperem que ben aviat formin part d’una missa completa. No són obres fàcils, especialment el Kyrie, però són obres escrites amb molt bon coneixement de l’instrument, cosa que les fa agraïdes de treballar i cantar.
L’endemà a Cardona vam repetir el concert. La Col·legiata de Cardona és un marc fantàstic per a aquesta música. L’austeritat amb què es presenta com a espai espiritual i com a sala de concerts propicia que la música en sigui l’única protagonista. Bé, i el fred, això també cal dir-ho, perquè si bé el públic també se’n va sentir, els cantaires, que ja duien acumulada la prova de so, van acabar amb les extremitats ben balbes. Des d’aquí animem l’organització del cicle de concerts, que va ser molt atenta amb nosaltres, que inverteixi en acondicionar una mica l’espai per a properes edicions i així poder gaudir encara més dels cicle de concerts que hi organitza. Perquè nosaltres, que érem entre el públic, no dubtem que va gaudir. L’espai va permetre moltes possibilitats diferents de col·locació del cor, que en moments va estar molt proper als qui escoltaven, factor que sovint sorprèn agradablement moltes persones i que proporciona color i moviment al concert. En diverses obres hi va haver petites intervencions solístiques que van ser resoltes amb eficàcia per diversos cantaires. El programa es clou amb Lacrimosa de Calixto Álvarez, una peça que combina estils i maneres de cantar ben diferents: els homes, com si d’una congregació es tractés, canten litúrgicament mentre les dones, amb una veu descarnada i molt oberta, fan un cant ètnic guiades pel coratge i la prestància de la Sara. Un final agradablement desconcertant que deixa oberta la porta a la diversitat de propostes musicals.
Marta Cordomí, preparadora vocal
Nota de premsa, prèvia al concert al diari ARA