Com sabeu, als Lluïsos de Gràcia tenim el club de lectura d’adults i, des de fa poc, també un de juvenil. Alguns dels membres ens expliquen les seves experiències amb alguns dels llibres que més els han agradat. Esperem que també us agradin a vosaltres!
Jo era un noi – Fer Rivas
Malgrat el títol i la foto de la coberta no és una novel·la que parli de la transició d’un noi. Jo era un noi és la conversa que l’autora no va poder tenir mai amb el seu pare. Un llibre que parla de la masculinitat obtusa i de la violència que provoca, de la necessitat de ser estimat, de la consciència de classe i de la distribució de la riquesa. En una prosa molt crua però alhora molt poètica, hi ha dues metàfores molt potents que marquen la novel·la: l’aluminosi i la cèrvola. Amb aquest personatge, lluminós, l’autora tanca la novel·la i, d’alguna manera, se sent en pau.
Jo era un noi és un llibre que no em cansaria de recomanar…
Susanna Àlvarez
Frankenstein – Mary Shelley
La lectura del text original de l’autora, del 1818, escrit per una dona molt jove (tan sols 18 anys), en format anònim, perquè en aquell temps era inaudit que una dona escrivís un llibre de “terror”, us sorprendrà molt positivament. Va ser un èxit de vendes espectacular, i a la segona edició ja va aparèixer el nom de l’autora.
El llibre va iniciar-se com una juguesca entre tres amics que van reptar-se a escriure un text sobre un fet sobrenatural. Els dos amics homes aviat es van cansar d’escriure, mentre que Mary Shelley va ser l’única que va acabar el text.
El llibre està molt ben escrit i la història, tot i ser un guió conegut, t’atrapa immediatamenti descobreixes molts més matisos que mai hem vist representats als cinemes. Ens parla dels personatges i el seu entorn familiar amb una visió propera i reconeixible, de l’ambició de l’home per dominar la vida, i a l’hora del rebuig humà enfront d’allò estrany o foraster (com veiem contínuament amb la immigració, per exemple), sense importar les intencions o motivacions de l’estrany.
Us ho recomano com a lectura per les properes vacances.
Rafael Giménez
Ferrocarrils de Mèxic – Gian Marco Griffi
Explica les aventures d’un soldat italià de l’exèrcit del govern col·laboracionista amb els nazis a qui, cap a finals de la 2a GM, li encarreguen de fer un mapa dels ferrocarrils de Mèxic des del Nord d’Itàlia, on és ell.
És un encàrrec sense cap ni peus que es converteix en un relat coral d’aventures estrambòtiques divertidíssimes, fins arribar al límit de la màgia. Té molt de ritme, és còmica, irònica i fins i tot sarcàstica.
Emmiralla tota l’estona l’absurditat de la guerra, dels nazis, dels exèrcits i del mateix encàrrec, combinant-ho amb l’obsequi d’una escriptura rica que et transporta als escenaris i al temps de la novel·la amb aparent facilitat.
Aventures, guerra, amor, paisatges reconeixibles i paisatges exòtics màgics que, ajudats pel romanticisme a que sempre ens evoquen els trens, passen trepidants i et fan enllaçar escena a escena fins al final.
La manera com està escrita em va atrapar perquè és molt imaginativa i rica tan en llenguatge com en recursos narratius, incloent alguna pirueta que no havia vista abans. I també em sembla destacable la traducció, que aconsegueix fer-nos arribar el ritme, les emocions, la màgia i les variants idiomàtiques que l’autor diuen que fa en l’original.
Caterina Vidal
Musclos per sopar – Birgit Vanderbeke
Una família prepara un plat de musclos per sopar, el plat preferit del pare. Mentre esperen que arribi, l’autora ens va donant detalls de la vida domèstica que ens desvetlla un dur patriarcat. El que vaig trobar interessant és la manera que l’autora ens descobreix a través de la mare, el fill i la filla, la situació real de la família.
Esther Menoyo
El nus la flor – Enric Casasses
Els textos van de la poesia a la prosa poètica. Enric Casasses et transporta a les seves vivències, observacions i maquinacions amb claredat, agudesa i alguns cops amb sarcasme.
Marta Buch
La ciutat i la casa – Natàlia Ginzburg
Aquest Sant Jordi recomano La ciutat i la casa de Natàlia Ginzburg. És una novel·la epistolar que entrellaça les vides d’un grup d’amics i familiars a l’Itàlia dels anys 70 i 80. Sota aquesta fórmula aparentment senzilla, s’hi amaga una història divertida, tendra i reveladora, amb personatges tan reals i sincers, com irritables. El format de les cartes ajuda que la lectura sigui més àgil i que totes les reflexions dels personatges es converteixin en confessions íntimes i personals.
Mariona Castells
Nit fantàstica – Jana Serra
Espai-temps d’un personatge que aparentment no té res de mi, però que em fa arribar al final de la seva nit convençuda que tothom en necessitaria una com la seva de tant en tant, en un d’aquests intents impulsius i una mica enganyosos de voler canviar el nostre tedi vital.
Un relat breu, metafòric i psicològic del qual me n’ha quedat només la sensació i fa molt que penso a rellegir.
Jana Serra
An anthropologist on mars – Oliver Sacks
Set històries de pacients reals de l’autor on s’expliquen les particularitats, amb gran detall i subtilesa, de la vida de persones neuronalment peculiars. Sorprenent i fa reflexionar què significa ser un subjecte en el món.
Oriol Quintana
I del cel van caure tres pomes – Nariné Abgarian
Ens parla de la naturalesa humana. Narra la història d’una noia, l’Anatòlia, i de tot un poble perdut d’Armènia on les condicions de vida són molt dures.
La vida al poble és extrema i passa per etapes molt difícils. L’Anatòlia té una gran fortalesa tot i tenir una història molt trista. És un personatge admirable.
Però amb l’ajuda d’una mica de realisme màgic el final és sorprenent i poètic.
Elisabet Gibert
Cliqueu aquí si voleu saber on estan les parades de venda de roses d’algunes seccions de l’entitat.
Bon Sant Jordi!
